D’excursions n’hi ha de molts tipus, a mi
personalment les que m’agraden i amb les que gaudeixo més són les excursions a
la muntanya, si pot ser de més d’un dia i acompanyada de família o amics.
Una de les excursions que ara mateix em ve a la
memòria és una ruta que vaig fer amb la meva mare. La ruta fou una travessa de
tres dies el recorregut del qual consistia en anar del refugi d’Ulldeter al de Ras
de Carançà i després al de Coma de Vaca i tornar altre cop al punt d’inici. Aquesta
travessa ens va unir molt i vàrem poder compartir grans moments i aventures,
que varen fer de la ruta una experiència única i inoblidable.
Tot plegat va sorgir un dia d’estiu quan la meva
mare i jo plegàvem la roba. Ella em va comentar que aquell estiu no aniríem de vacances,
ja que no teníem prou diners i el meu pare havia de treballar. Així doncs jo
vaig pensar una alternativa per no quedar-me tot l’estiu dins de casa sense fer
res. I li vaig proposar de fer alguna ruta pels Pirineus. La idea li va
encantar i juntes vàrem començar a planejar on aniríem i quins dies marxaríem. Quan
vam tenir decidit que marxaríem a finals de juliol, quan el meu pare treballava
i el meu germà anava de campaments, i que volíem fer una ruta pels Pirineus vàrem
començar a buscar una ruta bonica que durés aproximadament uns tres dies. Així
és com, cercant entre els mapes i llibrets d’excursions que teníem per casa i
buscant a Internet, vàrem trobar la nostra ruta perfecta: La travessa dels tres
refugis.
Un cop escollida la travessa ens vam començar a
preparar ja que, certament, tot va ésser una miqueta precipitat. Per aquest
motiu vam realitzar un llistat de tot el que necessitàvem, separant el que ja
teníem del que havíem de comprar. La veritat és que moltes coses ja les teníem,
ja que estem avesats a fer excursions a la muntanya. De tota manera va caldre
comprar quelcom, com unes noves sabates per a caminar per a les dues. A més a
més calia tenir-ho tot a punt: comprar menjar, tenir recanvis per al càmping
gas, capelines, les motxilles sense cap desperfecte, màrfegues i sacs de dormir...
Finalment va arribar el dia de marxar cap a Ulldeter.
La tarda anterior ja havíem preparat les nostres respectives motxilles,
intentant que pesessin el mínim i que no hi faltés res. I ens havíem anat a
dormir ben d’hora, per tal de descansar i tenir molta energia pels següents
dies. Aquell dia ens vam aixecar ben d’hora i vam anar amb cotxe fins a Ulldeter.
Allí vàrem deixar-lo i vam posar-nos les motxilles, que ens acompanyarien
durant els següents dies, i vam iniciar
la travessa.
Després d’una forta pujada vam arribar al refugi
de Ulldeter. Allí per molt increïble que semblés ens vam trobar amb la meva
amiga Neus, que havia anat a fer un passeig amb els seus tiets. Ells ens varen
donar ànims i nosaltres vam seguir caminant, doncs encara ens faltava molt camí
per fer.
Després d’un llarg dia de caminant vam aconseguir
arribar a França, concretament al refugi de Ras de Carançà. Allí vam explorar
una miqueta el terreny, vam escollir la clariana on dormiríem i vam sopar. Quan
es va fer fosc vam col·locar les màrfegues i els sacs, i tapades també amb un
plàstic aïllant vam dormir sota les estrelles.
L’endemà ens vam aixecar i després d’un bon
esmorzar vam reprendre la marxa. El dia va transcorre amb tranquil·litat,
solament el fort sol ens va cremar una miqueta el clatell i de tant en tant ens
desviàvem del camí, que malauradament no estava gaire ben marcat. Quan vam
arribar al refugi de Coma de Vaca estàvem molt cansades, però un bany en l’aigua
gelada del rierol ens va retornar les forces. Per la nit també vàrem fer bivac,
i l’endemà seguírem caminant. Quan vam arribar al cotxe, vam tornar cap a casa,
on ens vam dutxar a consciència i vam reposar després d’uns dies de ruta
genials però alhora esgotadors.
Tot plegat va ser una gran experiència que em va
enriquir molt, i que a més d’ensenyar-me que quan vas d’excursió sempre t’has
d’endur un bon pot de crema solar, em va deixar gaudir d’uns dies meravellosos
amb la meva mare, que no crec que tingui l’oportunitat de tornar a viure.
Mapa del recorregut, amb la opció d’augmentar la ruta passant per la vall
de Núria.