MI GREGUERÍA

Nuestro conocimiento se columpia 

en el árbol de la memoria.

NO SÉ QUÈ DONARIA PER TENIR-TE A PROP MEU, JUDIT.

I jo, què donaria per tenir a prop una noia alegre com tu? Què donaria per poder estar molt més temps a prop teu? Faria qualsevol cosa per poder gaudir de la teva companyia i el teu somriure? Què és qualsevol cosa, però? Qualsevol cosa és la vida? O algunes pertinences molt estimades? O potser diners?

No ho sé, ho sap ningú. Ningú sap què seria capaç de donar per estar a prop d’algú altre. Ningú no ho sap fins que aquest no està lluny, fins que no es troba amb que algú molt estimat s’ha de separar d’ell. Aleshores és quan un ha de decidir què fa. Què realment és més important. Llavors, quan un ha pres la decisió, aquest ha decidit el seu futur. Que pot ser més o menys encertat, que pot ser més o menys difícil, però que sempre serà un futur que el farà créixer, conèixer i aprendre. I per conseqüent el portarà a una un altre dilema, a una altra decisió.

I mai pensis que t’has equivocat, que l’has cagat i que res té solució. La gent ens equivoquem, i això no és el que ens fa ser especials, el que ens fa ser-ho és com ens enriquim gràcies a això i com ens aixequem i seguim endavant.

És difícil saber la resposta de què donaria per tenir-te a prop meu, però és essencial preguntar-s’ho. Quan ho fem pensem en les persones que realment ens importen i en quant ens importen, en el que seríem capaços de donar per ells.

Què és tenir a prop una persona? Que potser és ser veí seu? O anar al mateix col·legi? No, tenir a prop a una persona és tenir-la a ella per a qualsevol cosa. I això no implica viure més a prop o més lluny o veure’t molt sovint, això implica coses molt més complicades i complexes. Pot implicar que facis coses per a ella, que, encara que faci anys que no et vegis sembla que solament hagin estat dos dies, que acceptis els seus defectes i t’adonis de les moltes virtut que té l’altre... Però el que sí que és necessari és que te l’estimis. Per tant, es pot tenir a prop una persona física o sentimentalment. Jo, a tu, et tinc a prop sentimentalment, de tu em distancien alguns quilometres, però et tinc molt a prop quan et necessito, m’ajudes i em dónes suport.

No sé que faria si tu t’haguessis de separar de mi. Però, el que sí sé és que estic segura què faria per a tu és: anar a viure a un altra ciutat, deixar de fer algunes coses, fer una bogeria i estigues segura que sempre lluitaré al teu costat pel que faci falta.

Jo, aprecio i gaudeixo cada moment amb tu. I mai hagués sigut la mateixa sense tu i les experiències viscudes amb la teva companyia. He crescut amb tu i vull seguir creixent amb tu. Sense tu, Judit, no seria la mateixa.

ÚLTIMO TESTIGO, Jilliane Hoffman

Hace unos diez años que murió Peter Jackson, un importante representante del gobierno de los Estados Unidos. Su muerte se creyó que fue debido a un ataque al corazón; nada hacáa sospechar que pudiera haber sido un asesinato, pues a su edad aumentaban las probabilidades de sufrir un paro cardíaco y su cuerpo, además, no mostraba señal alguna de violencia. Nadie dudó ni cuestionó el informe de los policías, excepto Caterina, una detective desconfiada, aventurera y solitaria, con poca experiencia, pero con múltiples virtudes.

Caterina, diez años después, decide encontrar al asesino y desenmascararlo. De los varios testigos sólo uno está vivo y la única información que tendrá de él será su sobrenombre, Aki. Caterina pero no se rendirá hasta averiguar qué pasó esa noche en la sala de reuniones en que Jackson se encontraba y quién fue el verdadero culpable de su muerte.

Una historia en la que testigos y sospechosos se confunden hasta el final y que no dejará indiferente a nadie.

REDES SOCIALES Y MEDIOS DE COMUNICACIÓN

Hoy en día los medios de comunicación se han tenido que adaptar a las nuevas tecnologías, porque son las usadas por la mayoría de la gente, en especial el internet, en la que se pueden hacer i buscar cantidad de aspectos, desde jugar a encontrar información, libros y diarios.

Los pros de navegar por la red son numerosos: se puede recibir información de cualquier parte del mundo inmediatamente después de haber sucedido; es cómodo, ya que puedes consultar la información desde tu teléfono o ordenador, independientemente de dónde estés; es posible leer prensa de cualquier territorio  y uno se puede comunicar con personas de cualquier parte del mundo.

Por el contrario, la red ofrece una cantidad ingente de información, por lo cual es difícil escoger y fácil saturarse. Además se pueden crear informaciones falsas que en un momento dan la vuelta al mundo, y sigue pudiendo ser información manipulada. Por otro lado tampoco podemos confiar plenamente en la información que recibimos de los medios de comunicación clásicos, o sea, radio, televisión y prensa escrita, pues están controlados por grandes grupos y agencias de información que seleccionan las noticias y se mueven por intereses económicos y políticos.

En resumidas cuentas, pienso que Internet y los medios de comunicación en general son muy buenas herramientas, pero para sacarle buen provecho debemos escoger y clasificar la información.

MY FRIEND CLARA

Clara is one of my best friends. I met he at school, we were in the same class. She lives in Banyoles. She has curly medium-length Black hair. Her face is ovel and has a small nose and long eyelashes. She is fair-skinned and she’s slim but strong.

Clara is a open person and talks all the time. She’s very cheerful and friendly. She’s funny, happy and crazy too. She’s also optimistic,  sincere and confident. She’s messy, but she finds every thing she wants.

Clara dedicates 8 hours to learn music every week. Her hobbies are singing and theatre. She plays the piano, the violin, the guitar and wants to play the accordion. Apart of music, she likes dancing and popular celebrations, like “corrafocs”. She doesn’t like ball sports or eats peas.

Now, although we don’t go to the same high school, we are very close friends.