NO SÉ QUÈ DONARIA PER TENIR-TE A PROP MEU, JUDIT.

I jo, què donaria per tenir a prop una noia alegre com tu? Què donaria per poder estar molt més temps a prop teu? Faria qualsevol cosa per poder gaudir de la teva companyia i el teu somriure? Què és qualsevol cosa, però? Qualsevol cosa és la vida? O algunes pertinences molt estimades? O potser diners?

No ho sé, ho sap ningú. Ningú sap què seria capaç de donar per estar a prop d’algú altre. Ningú no ho sap fins que aquest no està lluny, fins que no es troba amb que algú molt estimat s’ha de separar d’ell. Aleshores és quan un ha de decidir què fa. Què realment és més important. Llavors, quan un ha pres la decisió, aquest ha decidit el seu futur. Que pot ser més o menys encertat, que pot ser més o menys difícil, però que sempre serà un futur que el farà créixer, conèixer i aprendre. I per conseqüent el portarà a una un altre dilema, a una altra decisió.

I mai pensis que t’has equivocat, que l’has cagat i que res té solució. La gent ens equivoquem, i això no és el que ens fa ser especials, el que ens fa ser-ho és com ens enriquim gràcies a això i com ens aixequem i seguim endavant.

És difícil saber la resposta de què donaria per tenir-te a prop meu, però és essencial preguntar-s’ho. Quan ho fem pensem en les persones que realment ens importen i en quant ens importen, en el que seríem capaços de donar per ells.

Què és tenir a prop una persona? Que potser és ser veí seu? O anar al mateix col·legi? No, tenir a prop a una persona és tenir-la a ella per a qualsevol cosa. I això no implica viure més a prop o més lluny o veure’t molt sovint, això implica coses molt més complicades i complexes. Pot implicar que facis coses per a ella, que, encara que faci anys que no et vegis sembla que solament hagin estat dos dies, que acceptis els seus defectes i t’adonis de les moltes virtut que té l’altre... Però el que sí que és necessari és que te l’estimis. Per tant, es pot tenir a prop una persona física o sentimentalment. Jo, a tu, et tinc a prop sentimentalment, de tu em distancien alguns quilometres, però et tinc molt a prop quan et necessito, m’ajudes i em dónes suport.

No sé que faria si tu t’haguessis de separar de mi. Però, el que sí sé és que estic segura què faria per a tu és: anar a viure a un altra ciutat, deixar de fer algunes coses, fer una bogeria i estigues segura que sempre lluitaré al teu costat pel que faci falta.

Jo, aprecio i gaudeixo cada moment amb tu. I mai hagués sigut la mateixa sense tu i les experiències viscudes amb la teva companyia. He crescut amb tu i vull seguir creixent amb tu. Sense tu, Judit, no seria la mateixa.