PROJECT 5

You can listen our project here.

By Nora Planas and Naua Rodrigo

Le plasir de chanter

    - Titre:Le Plasir de chanter

    - Réalisateur: Ilan Duran Cohen

    
    - Acteurs principaux: Marina Foïs, Lorant Deutsch, Jeane Balibar

    - Nationalité:Française

    - Date de sortie: 26/ 11/ 2008

    - Punctuaion: 9

    - Argument: Deux agents des services secrets formant un improbable duo amoreux. Ils ont une difficile mission qui conduira les deux a un chanteur lyrique, et ils vivirons une aventure.

Le film que je prèfere et qui me tente le pluc c'est "Le plasir de chater". Il a l'apperance d'être un film complet, avec de l'acction, de la musique, de l'amour et de la comédie. L'argument est très bon et il permet de vivre des sensations très differéntes. Aussi j'amerais ce film parce que j'aime l'action et les films d'espionnage. 

Je ne connais pas les acteurs, mais ils doivent être bons, puisque j'ai vu quelque film de ce réalisateur et j'ai beaucoup aimé, il doit avoir chosi bin des acteurs.
C'est pour tout ça que j'ai ponctué ce fiml avec une trés bonne note et que je voudrais voir ce film.

LA TRAVESSA DELS TRES REFUGIS

     D’excursions n’hi ha de molts tipus, a mi personalment les que m’agraden i amb les que gaudeixo més són les excursions a la muntanya, si pot ser de més d’un dia i acompanyada de família o amics.

Una de les excursions que ara mateix em ve a la memòria és una ruta que vaig fer amb la meva mare. La ruta fou una travessa de tres dies el recorregut del qual consistia en anar del refugi d’Ulldeter al de Ras de Carançà i després al de Coma de Vaca i tornar altre cop al punt d’inici. Aquesta travessa ens va unir molt i vàrem poder compartir grans moments i aventures, que varen fer de la ruta una experiència única i inoblidable.

      Tot plegat va sorgir un dia d’estiu quan la meva mare i jo plegàvem la roba. Ella em va comentar que aquell estiu no aniríem de vacances, ja que no teníem prou diners i el meu pare havia de treballar. Així doncs jo vaig pensar una alternativa per no quedar-me tot l’estiu dins de casa sense fer res. I li vaig proposar de fer alguna ruta pels Pirineus. La idea li va encantar i juntes vàrem començar a planejar on aniríem i quins dies marxaríem. Quan vam tenir decidit que marxaríem a finals de juliol, quan el meu pare treballava i el meu germà anava de campaments, i que volíem fer una ruta pels Pirineus vàrem començar a buscar una ruta bonica que durés aproximadament uns tres dies. Així és com, cercant entre els mapes i llibrets d’excursions que teníem per casa i buscant a Internet, vàrem trobar la nostra ruta perfecta: La travessa dels tres refugis.

      Un cop escollida la travessa ens vam començar a preparar ja que, certament, tot va ésser una miqueta precipitat. Per aquest motiu vam realitzar un llistat de tot el que necessitàvem, separant el que ja teníem del que havíem de comprar. La veritat és que moltes coses ja les teníem, ja que estem avesats a fer excursions a la muntanya. De tota manera va caldre comprar quelcom, com unes noves sabates per a caminar per a les dues. A més a més calia tenir-ho tot a punt: comprar menjar, tenir recanvis per al càmping gas, capelines, les motxilles sense cap desperfecte, màrfegues i sacs de dormir...

      Finalment va arribar el dia de marxar cap a Ulldeter. La tarda anterior ja havíem preparat les nostres respectives motxilles, intentant que pesessin el mínim i que no hi faltés res. I ens havíem anat a dormir ben d’hora, per tal de descansar i tenir molta energia pels següents dies. Aquell dia ens vam aixecar ben d’hora i vam anar amb cotxe fins a Ulldeter. Allí vàrem deixar-lo i vam posar-nos les motxilles, que ens acompanyarien durant els següents dies,  i vam iniciar la travessa.

Després d’una forta pujada vam arribar al refugi de Ulldeter. Allí per molt increïble que semblés ens vam trobar amb la meva amiga Neus, que havia anat a fer un passeig amb els seus tiets. Ells ens varen donar ànims i nosaltres vam seguir caminant, doncs encara ens faltava molt camí per fer.

Després d’un llarg dia de caminant vam aconseguir arribar a França, concretament al refugi de Ras de Carançà. Allí vam explorar una miqueta el terreny, vam escollir la clariana on dormiríem i vam sopar. Quan es va fer fosc vam col·locar les màrfegues i els sacs, i tapades també amb un plàstic aïllant vam dormir sota les estrelles.

      L’endemà ens vam aixecar i després d’un bon esmorzar vam reprendre la marxa. El dia va transcorre amb tranquil·litat, solament el fort sol ens va cremar una miqueta el clatell i de tant en tant ens desviàvem del camí, que malauradament no estava gaire ben marcat. Quan vam arribar al refugi de Coma de Vaca estàvem molt cansades, però un bany en l’aigua gelada del rierol ens va retornar les forces. Per la nit també vàrem fer bivac, i l’endemà seguírem caminant. Quan vam arribar al cotxe, vam tornar cap a casa, on ens vam dutxar a consciència i vam reposar després d’uns dies de ruta genials però alhora esgotadors.

      Tot plegat va ser una gran experiència que em va enriquir molt, i que a més d’ensenyar-me que quan vas d’excursió sempre t’has d’endur un bon pot de crema solar, em va deixar gaudir d’uns dies meravellosos amb la meva mare, que no crec que tingui l’oportunitat de tornar a viure.

 

 

Mapa del recorregut, amb la opció d’augmentar la ruta passant per la vall de Núria.

CARTA FORMAL

Banyoles, 5 de abril de 2015

Señor Carlos Lanjura:

Me llamo Lorena Machado y le escribo para exponerle mi proyecto educativo y pedirle subvención económica.

Mi proyecto está dirigido a todas aquellas familias no alfabetizadas y con pocos recursos de la comunidad de Nueva Esperanza, al noroeste de El Salvador.

La zona rural se ve afectada por un gran absentismo escolar dado, en la mayoría de casos, por la desvalorización de la educación. Es por ese motivo que mi proyecto pretende incidir en los más pequeños, en los jóvenes y a la vez en los mayores. Así que por la mañana se impartirían clases de educación primaria y por las tardes las clases serían dirigidas a adultos, no alfabetizados y con interés para aprender.

En una zona en la que la violencia es el día a día, así como también la manipulación de la opinión de las personas vulnerables, conocer más allá de tu pueblo y haber recibido una buena educación es muy importante para poder vivir dignamente y con libertad.

A largo plazo, con el fin de poder mantener cierta continuidad con el alumnado, también se impartirían clases de secundaria.

Las clases serían en pequeño grupo, siempre que se pudiera, con una media de diez alumnos , consiguiendo así una atención personalizada.

Otra característica importante es que con el fin de disminuir el absentismo escolar y aumentar la atención en clase, se proporcionaría un almuerzo a los alumnos a media mañana.

El edificio donde queremos ubicar la escuela es una antigua casa colonial, cuyo propietario está dispuesto a ceder a fin de beneficiar a la comunidad (adjunto fotografía).

El acondicionamiento del edificio lo realizaremos con la colaboración del alumnado y las familias, por tanto la mano de obra sería gratuita. La dotación económica la necesitamos para comprar los materiales, pagar las cuotas y pagar los sueldos de los profesores.

Con esta breve explicación le pido que valore nuestro proyecto y espero respuesta a mi petición.

Quedo a su disposición para resolver cualquier duda acerca del proyecto.

Le saludo atentamente,

Lorena Machado

Vocabulary of travelling

By Àstrid Callís, Dennis Carracedo, Cristina Freire and Naua Rodrigo.

At the hotel

Diàleg en un hotel fet per l'Àstrid Callís, Dennis Carracedo, Cristina Freire i Naua Rodrigo.

listen to ‘At the hotel’ on audioBoom

NOTRE DERNIÈRE NUIT ARTISTIQUE

Ce dernier weekend nous sommes allés à Vénice pour pouvoir assister à la connue NUIT BLANCHE. Nous sommes parties de Gérone en avion. Quand nous sommes arrivées, nous sommes allées directement à Vénice. Plus tard nous avons pris un « capuchino » dans la place Sant Marc, dans le plus beau restaurant. Avant midi, nous avons fait un tour pour connaître mieux la ville. Après, nous avons fait un plat du jour dans un petit restaurant près du canal. À l’après midi, nous avons fait petit voyage dans une gondole.

À cinc heures nous étions déjà au festival NUIT BLANCHE. Pour commencer, nous avons vu une exposition de peintures, ça était magnifique. Les peintures nous ont transmis des sensations agréables et pacifique. Plus tard, quand il commençait à faire nuit, un groupe de jeunes faisait des danses dans des gondoles. Il y avait deux gondoles, dans l’une il y avait les danseurs et dans l’autre un tipe qui jouait de la musique. Une musique très calme mais au même temps joyeuse.

À huit heures, nous avons fait le repas avec des amis qui on avait connus là-bas. Ensemble nous sommes allés voir la natation  synchronisée, acompagnée de musique en directe. On a trop aimé, ça était trèsoriginal on n’avait jamais vu rien pareil.

Plus tard, nous nous sommes bien amusés en regardant une danse devant les maisons, sur les trottoirs des rues. C’était accompagné d’une musique africaine qu’on a vraiment aimée.

À minuit nous étions devant le canal en regardant une projection sur l’eau. Il n’y avait pas de lumière, seulement on voyait les dessins quei bougeaient sur l’eau. Pas de bruit dans un village endormi, le mouvement de l’eau c’était l’unique chose qu’on entendait. Tout ça ensemble, nous a provoqué une sensation de tranquillité et pacifisme.

Ça a été une NUIT BLANCHE inoubliable, la meilleure nuit que nous avons passée ensemble.